El cordó, mare, entre tu i jo,
vint-i-dos anys que el van tallar;
però aquesta mala llet
de qui vols que la tingui?
Sí, prou que ho veig: tu ets mansa i resignada,
respectuosa amb el poders
-els coneguessis, els poders!-,
però vés a saber: potser algun rebesavi
que anava amb en Joan de Serrallonga!
Doncs no somiquis, no pateixis
perquè em remoc com una serp encaixonada.
Sí, calla, t'ho endevino:
t'han dit que faig de llop amic de xais.
Els xais, els nostres, que són tants!
Aquests, neguit i ràbia,
d'altres servils per càlcul i mofaires,
però tos amb el cor feixuc
pel pes malaguanyat,
del temps perdut,
de la total i enorme cabronada.
(fragment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada