UPS d'estiu. ANECDOTARI. Any JOAN OLIVER

 

 

Que no s’apagui la irreverència de Joan Oliver, per  Jordi Nopca, diari ARA 17-6-2016

Joan Oliver era un home amb molt de caràcter. Un dia la seva filla Sílvia es va comprar un televisor amb la primera paga laboral. L’escriptor es va enfilar per les parets: li va dir que s’havia venut a l’enemic i es va negar a mirar aquell invent diabòlic. Ella, però, veia que quan eren el menjador hi donava llargs cops d’ull a través del reflex d’un mirall. L’actor i director Pep Pla, que el 2006 va estrenar l’única obra d’Oliver que s’ha pogut veure fins ara al Teatre Nacional de Catalunya, La fam, recorda aquesta història amb un somriure als llavis. “És un personatge que m’interessa des de fa anys -comenta-. El vaig conèixer a través de Corrandes d’exili ”. El poema, inclòs a Saló de tardor (1947), i signat com tots els poemes d’Oliver amb el pseudònim de Pere Quart, està escrit amb tot l’enyor d’algú que trobava a faltar Catalunya -des de Santiago de Xile- i inclou una estrofa que ha fet fortuna: “En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra. / Com el Vallès no hi ha res”.

A principis de la dècada dels 80, quan encara era director literari de Proa, el que llavors era president de la Generalitat, Jordi Pujol, va voler concedir-li la primera Creu de Sant Jordi. “Després de molta estona parlant amb Pujol, Oliver li va dir: «Amic, patriota Jordi Pujol, ¿m’has cridat per dir-me que em vols concedir la Creu de Sant Jordi? ¿Que no és prou creu tenir-te a tu de president de la Generalitat?» -recorda l’escriptor Ignasi Riera-. Els estirabots de Joan Oliver, el meu oncle, anaven molt més enllà de la seva literatura”. Riera recorda el dístic final de Vaca suïssa, “homenatge i alhora subversió del poema de Maragall”: “Temps era temps hi hagué la vaca cega: / jo sóc la vaca de la mala llet”. (fragment) ; 

http://www.ara.cat/suplements/llegim/Que-sapagui-irreverencia-Joan-Oliver_0_1597640343.html