Tot aniria bé si no teníem
aquesta ràbia al cos,
si ens resignàvem a un destí d'ovelles:
la vida de ramat, el gos d'atura,
el roc que brunz arran d'orella
o que t'encerta, llançat amb massa traça.
Oi que sí?
Tot rutllaria si no ens torturàvem
amb reflexions,
recances i esperances,
i rumiant venjances.
(Fragment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada