Llenguatge del pintor, colors i formes.
I el del músic el so, només el so.
Són tres expressions lliures de normes.
Universals, depenen dels sentits.
Preexistents i naturals, i públics.
Vista oïda i tot seguit els dits.
Però el llenguatge propi del poeta,
ben altrament, caríssims conveïns,
és de natura singular i estreta.
No val per a tothom, que només val
per als fills entenents d'una contrada,
acordats per un fet nacional.
(fragment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada