Demano la paraula prèvia.
Vull dir - que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Arbitre.
Que tots vosaltres, tots
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;
que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.
(fragment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada