dilluns, 24 d’agost de 2015

UPS dESTIU, MIQUEL MARTÍ POL, Poesia a la fresca

L'ELIONOR, MIQUEL MARTÍ POL


L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes, encara,
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica,
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres, 
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar,
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molta sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert el catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes 
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada