SEMPRE PUC GUARDAR COSES AL TEU ARMARI, Salvador Espriu.
Com que sóc endreçat i tinc prou ordre,
en la teva compassió a estones deso
la roba molt gastada del meu sofriment.
Has vist com surt del somni la carrossa,
o sempre llum de tarda a la muntanya,
o un vell record de menta als llavis morts?
Oh, els meus arbres, el meus ulls
parats en oració damunt les cimes
daurades, sense vent! Tot m'era
camí d'ample demà, i només veia
rostres dels ja damnats, però em sentia
segur senyor del temps. Els llibres
m'obrien una inútil saviesa
sense amor, i jo somreia,
cruel príncep, a la festa de la nit.
Escolta, compta ara el passos
d'un orb, el batec feble
del cor que m'he guanyat dintre la fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada