Sonet nº 15 de William Shakespeare, traduït per Jordi Fité
Quan veig que les coses que creixen i es fan grans
només seran perfectes durant uns breus moments,
que el món és un teatre amb molts comediants
dirigits en secret pels astres influents
quan veig que l'home com les plantes va pujant,
i el mateix cel l'anima i el fa sentir petit
presumint d'un vigor que més tard va minvant,
fent que allò que hagi estat, ara caigui en l'oblit;
llavors, sóc conscient que la vida no dura
i aixó et fa ser més jove quan et tinc davant meu,
on el temps destructor amb decadència procura
tornar en la fosca nit el dia clar que ara és teu,
Vull lluitar pel teu amor contra el tems malvat;
jo et replanto amb un vers el que ell t'hagi arrencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada